Un conte de màgia

El 14 de novembre del 2015 vaig pujar al meu estimat Espinal per censar ocells migratoris. Però quan vaig arribar el lloc no existia. Havia desaparegut sota un mantell de màgia. Vaig caminar uns metres, però més enllà només semblava haver-hi un abisme.









El món que jo coneixia no hi era. El vaig buscar sense gaire ganes de trobar-lo mentre petits follets es vanaven de la seva invisibilitat i cantaven entre les branques. On sou? Mostreu-vos!




El bosc ja no era bosc, si no un exèrcit de terribles éssers que lluny d'espantar-me m'acolliren i donaren protecció. Dins les ombres relluïen pedres precioses.






El cel es va obrir. Allà estava el món! De sobte els corbs marins em van saludar des de dalt.




Vaig mirar cal al sol, el mag suprem, el faedor de vida, però aquell dia estava malalt; patia de xarampió.




Comentarios

  1. Quines fotos més chules,pero la que més m'agrada és la del bosc, sembla sortida d'una peli de por. Petonets Jordi

    MJ

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Aythya collaris en Lleida

Fantasmas en la noche

Israel: 23-03-2022, Saxicola maurus y Circus macrourus