ORNITOSECTA

17 de agosto de 2017. Los bentevís me dieron los buenos días en el mismo hotel. Les agradecí mentalmente el detalle: yo sabía que, en efecto, iba a ser un buen día. ¡Íbamos a visitar las cataratas del Iguazú! Cogimos el coche y nos desplazamos hasta el parque nacional. Fuimos bastante pronto para evitarnos las colas de acceso. Así y todo, a pesar de la hora ya había bastante gente esperando para comprar las entradas que daban acceso a la reserva. Mientras aguardábamos nuestro turno contemplé el cielo. Estábamos apenas a unos metros de la masa forestal, y por lo tanto tenía la esperanza de que algún ave cruzara el aire volando sobre nosotros. En el plano paisaje la vista se perdía en la lejanía. En el lado contrario al parque, flanqueando con éste el gran espacio vacío que era el punto de encuentro de los humanos, se alzaba un bosquecillo que parecía mirar con nostalgia a la gran maraña de árboles de la que les había separado el asfalto. Apareció algo. Dos aves verdosas surcaban

No cal tenir un gran telescopi si volem fer unes poques però interessants observacions astronòmiques. De dia, evidentment, ja tenim molt a prop el nostre estel, el Sol. De nit podem observar el nostre únic satèl·lit, la Lluna. Però, com de difícil és veure planetes? I galàxies? És complicat distingir constel·lacions? La clau és mirar al cel. I tot i que sembla una ximpleria afirmar això, insistiré en dir-ho. S'ha de mirar al cel. Si ens familiaritzem a fer alguna ullada nocturna descobrirem que les constel·lacions són fàcilment identificables: són grans (ocupen bones extensions de cel) i algunes són prou brillants com per ser reconegudes a l'instant. És evident que si ens allunyem de Barcelona les condicions seran millors, però això no vol dir que no us pugui veure res a una gran ciutat: jo hi visc, i des del terrat he pogut veure sense problemes les constel·lacions d'Orió, l'Osa major, l'Osa petita, Cassiopea, Taurus, el Cigne, i d'altres. També és fàcil

Això que sobrevola la ciutat de Barcelona, aquests ocells negres que xisclen i creuen el cel blau des de la primavera i durant l'estiu... no són orenetes! Són falciots negres ( Apus apus ). També hi ha uns altres habitants, els ballesters ( Apus melba ), que no deixen de ser un altre tipus de falciot (però amb panxa blanca en comptes de negre). Estic treballant a la botiga i una veïna entra per la porta: dur un ocell a les mans. Em demana disculpes per portar-me aquesta bestiola. La senyora sap que jo puc salvar l'ocell. Jo li dic que no cal que es disculpi en absolut, que estic encantat de que hagi vingut.  Què ha passat? Se l'ha trobat a terra, dins un pati. I què hem de fer si ens trobem un falciot a terra? El primer pensament (temptador per molta gent) és no fer res amb l'esperança de que marxi sol. Els més innocents (però benintencionats) li posen aigua i una mica de pa (no saben que aquests ocells són insectívors i que mengen milers de mosquits que cac

Actualment sembla que la ciència no està de moda. En un món dominat per les marques de roba, la televisió, la publicitat, la música comercial... En un món així se'm fa difícil tenir esperances de que a la ciència i la investigació se'ls hi posin les coses fàcils. Per això m'agrada treure pit quan parlo del CosmoCaixa, el museu de la ciència de l'Obra Social de La Caixa. Me'n sento orgullós, i m'agrada presumir de que la nostra ciutat tingui aquest meravellós punt de trobada de tot el coneixement humà. Aquí hi gaudeixen particularment dos tipus de persones: els nens i els científics. Però són realment dos tipus diferents de persones? Què defineix a un científic? La recerca, la curiositat, voler saber més i voler saber la veritat. Però això és precisament el que defineix també als nens. Els nens són científics. Potenciar i alimentar aquesta curiositat o limitar-la i reduir-la és l'elecció que han de fer els pares. I un científic és també un nen? Dins